La JSC reivindica que l’Estat garanteixi un accés a l'avortament segur i gratuït a través de la sanitat pública
La interrupció voluntària de l’embaràs com a símbol de la llibertat femenina
#28S #Nosaltresdecidim
No podem oblidar les condicions i els miraments que la societat tenia vers les dones fins el segle XX. Sempre partint en condicions d’inferioritat, amb menys drets i moltes més obligacions que els seus companys masculins. Moltes tractades com a objectes sexuals o domèstics, destinades a cuidar d’una casa, d’uns fills i d’un marit. La seva llibertat personal estava condicionada i no podia exercir lliurament ni tan sols el dret a treballar sense la supervisió del seu marit.
El dret a l’avortament es el símbol de la llibertat femenina. A una societat on els ciutadans tenen dret a vota, la llibertat d’expressió , la seguretat jurídica de la seva persona, dret a la sanitat i una sèrie de llibertats civils, es impensable que les dones no tinguin control sobre el seu propí cos.
Sota la premissa d’arguments de dubtós valor científic emparats amb un hipòcrites valors ètics estan restringint, limitant i impedint un correcte desenvolupament de la legislació per la interrupció voluntària de l’embaràs, creant una situació d’inseguretat jurídica i sanitària a les dones que vulguin interrompre la seva gestació.
Des de les Joventuts Socialistes de Catalunya demanem:
· El manteniment de l’actual llei de salut sexual i reproductiva y de la interrupció voluntària del embaràs.
· Garantir l’accés a diferents mètodes anticonceptius per tal que l’avortament esdevingui l’ultima opció.
Accés lliure, sense recepta medica ni restriccions d’edat, a la famosa “píndola del dia desprès”.
Fomentar una correcta educació sexual a les escoles i institut per tal de crear joves conscienciats amb el perill de les malalties de transmissió sexual i la necessitat d’una correcta planificació sexual.
La paradoxa de dreta la resulta curiosa: si una dona embarassada decideix lliurement tenir el seu fill, el cuidat i educació de la criatura queda automàticament sota responsabilitat seva. Si una dona vol interrompre el seu embaràs voluntàriament entren a opinar un metge, un polític i un cura.
El PP s’està encarregant de limitar la conciliació de la vida laboral i familiar amb la seva reforma laboral. CiU no esta pagant ni als centres d’atenció a la dependència ni a les escoles bressol. Les dràstiques retallades en sanitat per part de CiU i PP han fet que es perdin recursos al camp de la pediatria, un sector de la sanitat molt castigat per la manca de professionals. Col·locar-se la solapa de “Defensors de la vida” es un eslògan molt bonic, però no te sentit si desprès no s’apliquen politiques reals.
Vivim temps de retrocessos. Els drets socials aconseguits en les ultimes dècades estan retrocedint a gran velocitat, però la propera llei de l’avortament que prepara el PP no es per “ajustar el dèficit”, ni una “imposició dels mercats”, tampoc es per haguem mantingut relacions sexuals “per damunt de les nostres possibilitats”. Es una imposició ideològica i rància per acontentar als mateixos “defensors” de la vida que formaven un circ contra el matrimoni homosexual i l’avortament però callen com bons cristians davant les retallades sanitàries.
#28S #Nosaltresdecidim
No podem oblidar les condicions i els miraments que la societat tenia vers les dones fins el segle XX. Sempre partint en condicions d’inferioritat, amb menys drets i moltes més obligacions que els seus companys masculins. Moltes tractades com a objectes sexuals o domèstics, destinades a cuidar d’una casa, d’uns fills i d’un marit. La seva llibertat personal estava condicionada i no podia exercir lliurament ni tan sols el dret a treballar sense la supervisió del seu marit.
El dret a l’avortament es el símbol de la llibertat femenina. A una societat on els ciutadans tenen dret a vota, la llibertat d’expressió , la seguretat jurídica de la seva persona, dret a la sanitat i una sèrie de llibertats civils, es impensable que les dones no tinguin control sobre el seu propí cos.
Sota la premissa d’arguments de dubtós valor científic emparats amb un hipòcrites valors ètics estan restringint, limitant i impedint un correcte desenvolupament de la legislació per la interrupció voluntària de l’embaràs, creant una situació d’inseguretat jurídica i sanitària a les dones que vulguin interrompre la seva gestació.
Des de les Joventuts Socialistes de Catalunya demanem:
· El manteniment de l’actual llei de salut sexual i reproductiva y de la interrupció voluntària del embaràs.
· Garantir l’accés a diferents mètodes anticonceptius per tal que l’avortament esdevingui l’ultima opció.
Accés lliure, sense recepta medica ni restriccions d’edat, a la famosa “píndola del dia desprès”.
Fomentar una correcta educació sexual a les escoles i institut per tal de crear joves conscienciats amb el perill de les malalties de transmissió sexual i la necessitat d’una correcta planificació sexual.
La paradoxa de dreta la resulta curiosa: si una dona embarassada decideix lliurement tenir el seu fill, el cuidat i educació de la criatura queda automàticament sota responsabilitat seva. Si una dona vol interrompre el seu embaràs voluntàriament entren a opinar un metge, un polític i un cura.
El PP s’està encarregant de limitar la conciliació de la vida laboral i familiar amb la seva reforma laboral. CiU no esta pagant ni als centres d’atenció a la dependència ni a les escoles bressol. Les dràstiques retallades en sanitat per part de CiU i PP han fet que es perdin recursos al camp de la pediatria, un sector de la sanitat molt castigat per la manca de professionals. Col·locar-se la solapa de “Defensors de la vida” es un eslògan molt bonic, però no te sentit si desprès no s’apliquen politiques reals.
Vivim temps de retrocessos. Els drets socials aconseguits en les ultimes dècades estan retrocedint a gran velocitat, però la propera llei de l’avortament que prepara el PP no es per “ajustar el dèficit”, ni una “imposició dels mercats”, tampoc es per haguem mantingut relacions sexuals “per damunt de les nostres possibilitats”. Es una imposició ideològica i rància per acontentar als mateixos “defensors” de la vida que formaven un circ contra el matrimoni homosexual i l’avortament però callen com bons cristians davant les retallades sanitàries.
